Llista d’espera de nous abonats: per fi realitat!

Avui hem pogut saber, els socis que anteriorment havíem manifestat la voluntat de constar a la llista d’espera de nous abonaments al Camp Nou, la posició que ocupem en aquesta llista.
El Club va iniciar fa uns mesos el procés de creació d’una nova llista d’espera i uns nous mètodes d’inscripció i de normes per constar en aquesta llista, en l’anterior llista constaven més de 9000 peticions per obtenir cadira al Camp Nou però només aproximadament 5800 han passat per les oficines de la OAB a confirmar la plaça. Així també s’han registrat noves peticions, gairebé unes 1100 que s’afegeixen a les anteriors i que conformen el total de la llista d’espera.

L'aplicatiu web permet saber el número d'espera en tot moment introduint la clau de soci i el codi personal

El total de la llista d’espera la formen 6963 socis que ja poden consultar la seva situació a la llista d’espera mitjançant el portal web del club o assistint personalment a les oficines del club. Cada any els socis presents a la llista d’espera hauran de ratificar la voluntat de seguir constant en aquesta llista presentant-se presencialment a les oficines del club entre el 15 d’octubre i el 7 de gener.
S’ha de felicitar el Club per la transparència d’aquest procés i per complir aquesta promesa electoral, esperem que compleixin en altres aspectes… Ja que hi ha 6963 socis en llista d’espera i que són un grapat d’anys hauríem de saber si el Club té previst facilitar l’adquisició de seients als socis de la llista d’espera. Es podria ampliar la capacitat del Camp Nou? Quines mesures adoptaríeu per facilitar que els socis obtinguin abonament?

 

Article publicat a Racó Blaugrana

Dels 80 als 110 passant pels 120 km/h

Captura de pantalla del gag de Polònia del dijous 24 de febrer

El Polònia del passat dijous ho advertia clarament amb el gag que iniciava el programa: Felip Puig treia les boles de la “Lotto velocitat” advertint ja del circ en que es convertiria la supressió dels 80 km/h havent de tenir en compte fenomens meteorològics com l’anticicló que ja va retardar el retorn dels 120 km/h a les entrades a Barcelona, ningú s’esperava però que el Govern Central decidís posar-se en aquest tema.

Oblideu-vos dels 120 km/h (i no només a les carreteres de Barcelona) ahir ja anunciava Rubalcaba que el consell de ministres havia decidit reduir la velocitat màxima en autovies i autopistes als 110 km/h a partir del 7 de març, tot això, segons Rubalcaba, com a mesura d’estalvi energètic degut a l’escalada del preu de petroli.

Així també es modificarà la retolació dels senyals amb adhesius i ajustarà els radars perquè es disparin abans (actualment en zones limitades a 120 es disparen en superar els 135), falta per veure si realment la reducció en 10 km/h de la velocitat màxima servirà per estalviar gasolina o serà una manera d’enriquir les arques de l’Estat a base de multes i fotos dels radars… és una mesura d’estalvi energètic o una mesura recaptatòria?

Porta oberta al planter del Barça?

RAC1 anunciava ahir a la nit que el reusenc Jon Toral, jugador del cadet A del Barça, faria les maletes en direcció a Londres a final de temporada per jugar a l’Arsenal els pròxims anys. Com ja va passar amb Cesc fa uns quants anys, l’Arsenal es torna a emportar un jove jugador del planter. Es dóna la casualitat que el jugador té de representant el germà de l’entrenador del primer equip del FCBarcelona, Pere Guardiola i que la mare del jugador és anglesa.

Torneig d'estiu 2006 a Marçà (Priorat). Jon Toral (el segon, ajupit començant per la dreta) defensava la samarreta de la UE Vilaplana en aquest torneig

El blaugrana Jon Toral va fitxar pel Barça fa quatre anys provinent de la Unió Esportiva Barri Santes Creus de Reus i ja ha estat convocat pels equips inferiors de la selecció Espanyola.

Però, es pot evitar que els jugadors del planter puguin sortir amb tanta facilitat? Els jugadors de menys de 16 anys de l’Estat Espanyol no poden tenir contractes laborals i per tant, no hi hauria manera legal de mantenir-los lligats al club. Tot i això, aprofitant que Jon acabava de fer 16 anys el club hagués pogut intentar retenir-lo fent una oferta econòmica que temptés el jugador, però la voluntat d’aquest era de marxar, segons informa l’SPORT, i per tant, el club es va estalviar fer aquesta oferta.

Per això, són ja uns quants els jugadors que han deixat el planter del FCBarcelona: Piqué i Cesc són els dos casos més coneguts. Cesc Fàbregas va marxar a l’Arsenal ara fa vuit anys, i s’ha consolidat com a migcampista i capità de l’Arsenal, la seva sortida l’ha fet progressar i en les últimes temporades es rumoreja el seu possible retorn a Can Barça amb la dificultat del cost del traspàs que demana l’Arsenal, una xifra gairebé inassumible per un jugador que ha sortit de la casa on ara vol tornar. L’altre cas és el de Gerard Piqué, que va marxar al ManU fa set anys i va estar cedit per aquest al Saragossa la temporada 2006-2007 amb l’arribada de Guardiola i el fet de ser suplent a l’equip anglès el van decidir a tornar per un preu molt assequible i s’ha consolidat com a central titular de l’equip català. En aquests casos es mostra com la sortida dels jugadors, també ha servit per millorar-los en molts sentits, però sou partidaris de deixar-los marxar? o creieu que el club els ha de retenir? S’ha de tenir en compte que a mesura que van creixent hi ha més competència i només poden jugar 11… a vegades que marxin a un altre equip pot anar bé però: s’hauria de reservar el barça una clàusula de retorn?

Des d’aquí desitjar molta sort al Jon, amb qui en un torneig vaig tenir la possibilitat de jugar amb ell i gaudir del seu futbol.

Article publicat a Racó Blaugrana

Raül Agné, el català i el Barça…

El passat cap de setmana vam viure, una vegada més, com s’atacava a una persona per parlar en català, aquesta vegada els atacs anaven cap a l’entrenador del Girona FC Raül Agné que, després de respondre 3 preguntes en castellà, va respondre en català una pregunta feta en aquest mateix idioma.

Raül Agné, entrenador del Girona FC en la sala de premsa de l'Osca el passat cap de setmana

A la banqueta del FCBarcelona tenim molta sort, tenim un entrenador que parla en català, però no només en català, sinó també castellà, italià, anglès… Guardiola és un exemple dins i fora del terreny de joc i ha contribuït a que el català tingui una importància molt més rellevant, parlant-lo a totes les sales de premsa dels clubs d’aquest planeta.

Relacionat amb el tema del català hi ha Barça TV. No pot ser que la televisió del club quan fa entrevistes a jugadors professionals els periodistes es dirigeixin en castellà als jugadors, quan la majoria d’ells l’entenen i, més greu és quan a els jugadors del futbol formatiu del Barça se’ls entrevista en castellà, nens de 10 o 12 anys que entenen perfectament el català…

Us imagineu a Messi parlant en català? És difícil d’imaginar però segur que seria la millor marca per defensar el català. El Club hauria de fer un esforç perquè els jugadors aprenguessin català, i sí, ja sé que és demanar molt, i que molts direu que amb que juguin bé al camp ja n’hi ha prou, que això és pel que els volem, però Messi o Iniesta parlant en català donarien una importància i un valor incalculable a aquesta llengua que alguns voldrien fer desaparèixer.

Laszlo Nagy hongarès i capità de l'equip d'handbol

Laszlo Nagy, exemple a seguir! El capità de la secció d’handbol del FCBarcelona parla gairebé perfectament el català, ho va demostrar en el programa “Estació Camp Nou” del canal del Club. És un orgull que els jugadors s’interessin per aprendre la nostra llengua. Creieu que el Club hauria d’obligar els jugadors a tenir un nivell mínim de català? o mentre que facin bé la seva feina ja n’hi ha prou?

Publicat a Racó Blaugrana

Consellers, ja n’hi ha prou de fer-se el pobre, eh!

Retall de la vinyeta que Minoria Absoluta - Estudio Fénix fa pel diari ARA. Publicada el Diumenge 6 de Febrer. Pàg 59

En els temps que corren criticar una retallada pressupostària és inapropiat, i poc legítim però les retallades de pressupost es poden fer si hi creus, o de cara a la popularitat que dóna dir que has retallat 3 o 4 conselleries, o dir que viatjaràs en classe turista, reduir el nombre de cotxes oficials, etc. És cert que aquests fets suposen un cert estalvi econòmic però no el més important, i si tant malament estan les coses hi ha altres maneres de retallar.

El govern de la Generalitat a retallat amb tisores de punta rodona, d’aquelles que ens feien comprar a primària perquè no ens féssim mal… Si realment tens l’intenció d’aprimar el pressupost per reduir la despesa, com s’entén que se suprimeixi l’impost de successions? L’impost de successions ja va ser modificat en la passada legislatura on s’ha rebaixat en un 94% de catalans que ja no l’han de pagar, i el 6% restant només el paguen les persones que més tenen. Cal rebaixar un impost a les persones que més tenen? Per quins motius si tant malament està el panorama s’hauria d’eliminar aquest impost que afecta a una minoria de la societat catalana? Era només una proposta electoral de cara a l’aparador…

El Parlament de Catalunya també ha patit una retallada, és evident que tothom s’ha d’estrènyer el cinturó i la Presidenta del Parlament ja ha anunciat que retornarà 6 milions d’euros del pressupost de la cambra a la Generalitat. Però també s’ha anunciat la retallada de viatges institucionals, el Parlament de Catalunya és la màxima institució del país, i per tant, ha de tenir una projecció internacional com fins ara havia tingut amb el President Benach. Com deia la Marina Llansana en un article al diari ARA “els que ataquen que el President del Parlament viatgi o que el Govern de la Generalitat tingui una política d’exteriors potent són els que no creuen de debó que siguem una nació, són els que ja se senten representats pel ministro de Asuntos Exteriores”

La vinyeta del diari ARA reflecteix clarament el que està passant, els consellers Mas-Collell, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs fent-se els pobres a la barra d’un bar…

Que el Sant Pare ens agafi confessats!

El pròxim dilluns 14 de febrer el Papa de Roma rebrà a la Selecció Espanyola. Avui el seleccionador de la Roja ja s’ha afanyat a afirmar que “el natural” és que alguns jugadors assisteixin a l’audiència amb el Papa.

Així doncs, tot fa preveure que alguns dels jugadors del FCBarcelona hauran de viatjar a Roma dos dies abans de disputar l’anada dels vuitens de final de la Champions League quan s’enfrontarà amb l’Arsenal. I ja hi tornem a ser! Avui Busquets ja ha afirmat que els jugadors faran allò que els manin i ha explicat que la federació ha demanat que hi siguin tots els possibles.

Tal i com és Guardiola segur que vol tenir tots els jugadors concentrats a Barcelona i deixar-se estar de viatges i menys tenint en compte que és dies abans d’un partit de la competició europea. No creieu que la Junta directiva del FCBarcelona hauria de “prohibir” als jugadors assistir a l’audiència a Roma amb el Papa tenint en compte que en les pròximes 48 hores els jugadors tenen un dels partits més importants de la temporada? Ha de tornar a cedir el Club a les exigències de la Roja? Veurem que passarà…

Com ha dit l’”actor” que encarna l’HomoAPM en el seu mur del Facebook: “Si el Barça perd dimecres contra l’Arsenal, ens ajudarà el Papa en el partit de tornada?”

L’article al Racó Blaugrana

Joana Ortega on fire!

La “millor” vicepresidenta de la Generalitat està, com dirien en termes basquetbolístics, on fire. I podem parlar de la millor vicepresidenta perquè forma part del “govern dels millors”. Com informa avui el diari digital directe.cat Joana Ortega es nega a cedir les urnes per a la consulta del 10 d’Abril a Barcelona Decideix, tot i el compromís que havia adquirit l’anterior Conseller de Governació, el republicà Jordi Ausàs.

L'aleshores Conseller de Governació amb els organitzadors de la consulta

Jordi Ausàs s’havia compromès a facilitar les urnes i proporcionar l’assessorament d’experts als organitzadors de la consulta de Barcelona, a més, aquest fet no suposava una despesa extraordinària i eren les mateixes facilitats que es donaven a qualsevol organització que realitza un procés electoral. El Departament de Governació i Administracions Públiques va posar a disposició l’Àrea de Procés electorals per dur a terme de manera correcta la consulta.

Ara, però, la Vicepresidenta excusa el fet de no col·laborar, ja que segons ella, la llei no ho permet. Així doncs, Joana Ortega està demostrant el grau de compromís amb la democràcia i amb l’organització de la consulta Barcelona Decideix i els centenars de voluntaris.

Si Alves no en té prou: Carretera i manta!

Alves a la gespa de la CE. Foto: FCB

Dani Alves ha estat, és i (esperem) serà, el millor lateral-extrem dret que pugui tenir el FCBarcelona, no cal repassar totes les seves qualitats tant defensives com ofensives.

El jugador que acaba contracte el 30 de juny de 2012, està negociant la seva renovació amb el FCBarcelona tot i que aquesta sembla encallada per una oferta del Manchester City que faria que Alves no acceptés les condicions salarials inferiors que li proposen els directius blaugranes.

El FCBarcelona té establertes unes escales salarials, el que més cobra és Leo Messi, en un segon esglaó hi hauria Xavi, Iniesta i Villa i en tercer Puyol, Piqué, Busquets, etc. L’oferta que el FCBarcelona fa a Alves li permetria cobrar al nivell de Xavi o Iniesta i quedaria per sobre de Piqué i Puyol. El representant del jugador però, i justificant-se en les altres ofertes que el seu representat té del Manchester City no veuria amb bons ulls l’oferta feta pel FCBarcelona.
Està clar, que el Manchester City té una aixeta de petroli (com ahir deia Johan Cruyff) per pagar el que convingui al jugador blaugrana, l’oferta del FCBarcelona el deixa en el segon rang dels més ben pagats de l’equip i aquesta escala no s’ha de trencar. Si el jugador no accepta: carretera i manta! Ho tinc clar! O estaríeu disposats a oferir-li un contracte que quedés com el segon jugador més ben pagat de l’equip? Trencaríeu l’escala salarial establerta? El Barça fa bé, i si a ell no li sembla bé, que agafi les maletes… enlloc estarà tant bé com aquí i això el jugador ho sap, veurem realment com acaba la història i si prefereix, els diners abans de jugar al millor Club del Món.

Aquest article ha estat publicat al Racó Blaugrana. Cada dimarts també el podreu llegir aquí.

Rodalies de Catalunya, un tren que no arrenca

 

Tren de Rodalies

Avui s’ha viscut una jornada nefasta del servei de Rodalies de Renfe. Aquest matí ha estat un autèntic caos si havies de desplaçar-te des de Montacada Bifurcació fins a Cerdanyola. Segons les informacions aparegudes en alguns mitjans de comunicació el motiu ha estat una avaria en un tren fet que obligava a circular en via única i que ha provocat retards de més de 30 minuts.

El curiós del cas és que a hores d’ara el portal web de rodalies informa de retards superiors a 60 minuts: “Per conflictivitat laboral del col·lectiu de maquinistes circulació irregular amb afectacions que poden superar els 60 minuts”. Que està passant realment? Segons Renfe tots els retards del matí eren degut a una avaria que els tècnics d’Adif no havien pogut localitzar i ara diuen que és un conflicte dels maquinistes. No és normal que sovint s’hagi d’estar parlant del nefast servei de Rodalies. Ens ho hauríem de començar a fer mirar, fa un any del traspàs de Rodalies i no se’n veuen resultats, l’únic que es nota és la pujada de tarifes, el preu del bitllets és inversament proporcional a la qualitat del servei. I un altre dia ja parlaré del serveis de mitja distància, que també deixen molt a desitjar…

La vergonya del Nou Hospital de Reus

El llarg passadís del nou Hospital de Reus ofereix una imatge de tranquil·litat i modernitat

Durant aquests últims mesos he tingut l’oportunitat de visitar (per motius familiars) la zona del sociosanitari de l’hospital Nou, com de l’Hospital vell situat al centre de Reus.

La veritat és que la millora és notable i considerable, l’antic Hospital s’havia convertit en un embut, el sistema d’entrar amb targetes provocava només entrar aglomeració de gent que ja evidenciava deficiències. Amb el Nou Hospital això ha canviat ja que degut a la seva amplitud i grandària cadascú entra per on li convé (l’hospital està repartit en blocs) i és impossible trobar-te les aglomeracions que et trobaves fa un temps.

És evident que si un hospital es construeix de nou, és per millorar i no repetir antics problemes. L’hospital, que triplica l’espai de l’antic, ha guanyat pràcticament 120 nous llits (en té 453), s’han triplicat els llits de sociosanitari (ha passat de 42 a 150), s’han duplicat els quiròfans (de 5 a 10) i s’han triplicat les butaques de cirurgia major ambulatòria ( de 5 a 15). La inversió total ha estat de 170 M€.

Personalment, des del punt de vista d’una persona que utilitza el servei, les millores són àmpliament contrastables i notables.

Espero que si heu tingut l’oportunitat d’anar al Nou Hospital i heu aparcat a l’aparcament subterrani ho haureu comprovat… I es que el nyap és considerable, de moment encara no es paga, us recomano que si i hi heu d’anar (espero que per bé, algun naixement… poques coses més agradables pots anar a veure a un hospital) aparqueu al pàrking subterrani. Coses ha tenir en compte:

1. L’esglaó per accedir a la baixada cap a l’aparcament. D’entrada no us afectarà massa, tot i que heu d’anar en compte que si us obriu massa pugen els cotxes que surten i l’espai per entrar sortir no és massa ample. Quan sortiu degut a la pronunciació del desnivell de l’esglaó recomano sortir a poc a poc… I tot i fer-ho així amb alguns cotxes fregues els baixos.
2. Superat el primer “obstacle” toca la baixada entrada a l’aparcament. L’entrada és molt estreta i està separada amb pilones de plàstic el carril d’entrada al de sortida. Bé, podríem dir que, en uns quants dies de pilones ja no en quedaran, ja se n’han carregat dues… La sortida és més espaiosa ja que tens una via per vianants que fa que el carril sigui més ample que en l’entrada, on tens a mà dreta paret, a mà esquerra pilones…
3. A partir d’aquí ja pots aparcar, les places són amples i senyalitzades amb leds verds les lliures com la majoria d’aparcaments d’avui en dia. A l’hora de sortir del cotxe prepara les orelles… Depen del dia, sentiràs un terrabastall que deu n’hi do… les màquines de ventilació fan un soroll eixordador…
4. No et fixis massa en les columnes… Són dignes dels nostres avantpassats amb les pintures rupestres… un conjunt d’operacions matemàtiques dignes dels millors estudiosos d’aquesta ciència. A falta de paper que millor que una columna. L’operació de gran dificultat quedarà per sempre 151+50=201
   

   Operació matemàtica a les columnes de l'aparcament

5. Per acabar, i el més trist és que la culpa la tenim nosaltres… Obre la porta de l’accés a l’ascensor, et trobaràs una “sala” pintada blanca amb la porta de l’ascensor al fons. No hi ha cap paperera… però les persones som bastant porques… Cigarrets (no n’hi hauria d’haver ni un, que ja no es pot fumar!), el bric del suc de taronja que m’acabo de beure, la bossa de plàstic que abans d’agafar l’ascensor em feia nosa i l’he deixat a terra, paquets de mocadors acabats, i molta mala educació de la gent, que s’ha quedat aparcada abans de pujar a l’ascensor…
   

   El civisme de la gent... Brics, paquets de mocadors, bosses de plàstic, cigarrets...

A partir d’aquí gaudiu del Nou Hospital, un gran edifici que ha de donar servei a moltes generacions futures.